Al 1877 l’ajuntament de Castissent va passar a denominar-se Eroles, amb capitalitat en aquell poble, i al 1840 va tornar a canviar el cap de partit municipal, que va ser Fígols de Tremp, ja fins l’annexió a Tremp. Esta situat a l’oest de Tremp, a 21 kilòmetres, i es accessible per una pista rural asfaltada de poc més de 5 kilòmetres que arrenca del punt kilometric 11,5 de la carretera C-1311, del Pont de Montanyana a Tremp, passat el Coll de Montllobar.
És un poble que té un cert nucli agrupat sobre un pujol, on queden alguns vestigis del castell de Claramunt, sense que es reconeixi l'existència d'un tancat format per les cases , però sobre tot per un conjunt d’antigues masies disperses, com les cases dels Prats de Rincón, de Ramón del Soldat, i del Escolà, algunes d’elles del tot desaparegudes.
A Mas Fumàs, a l’oest de Claramunt, la capella romànica de Sant Salvador de Casa Fumàs. Claramunt es una forma romànica antiga procedent del llatí claro monte (muntanya clara), es pot observar que el terra on s’aixeca el poble de Claramunt es molt poc boscós.
Al cens de 1359, Claramunt no consta; al 1831 si, però amb 28 habitants, i sobre el 1900, hi havia 25 edificis, amb 79 habitants.
Al 2006 sols hi ha censat un habitant. L’església de San Pere de Claramunt era parroquial, però no pertanyia al bisbat d’Urgell, sinó que en un principi fou del Bisbat de Roda i desprès va ser traspassat al de Lleida, al suprimir-se aquest bisbat. Actualment segueix pertanyent, però la parròquia de Castissent es administrada des de la parròquia d’Arén, del bisbat de Barbastre- Monzon, donat que Castissent havia pertanyut sempre al arciprestatge de Tolva, que va passar a l’últim bisbat esmentat, creat a finals del segle XX. Pascual Madoz publicava al 1845 el Diccionario Geografico... On es troba un article dedicat a Claramunt, entre d’altres coses diu que: Claramunt es un lloc alt, dominat al nord per el pujol del Cabo, un lloc perfectament ventilat el clima una mica fred, però saludable.
Tenia 9 cases reunides, d’un sol pis i miserables, i 6 més de disseminades, anomenades Prats del Rincón, de Ramón del Soldat, i de l’Escolà.
Anomena una torre molt antiga i restes que demostren que havia sigut un lloc fortificat.
L’aigua que abasteix el poble prové d’una balsa situada a un quart d’hora del poble.
El terreny es aspre, trencat, àrid i de mala qualitat, i no hi ha ni boscos ni horts de regadiu. La principal producció, encara que escassa, es de blat,
